Fotografies del projecte pagesiART
Hivern
En aquesta imatge queden plasmats els dies d’hivern a les terres de Lleida, dies durs i sense concessions.
Les branques despullades contra la boira no són més que el marc del treball diari dels nostres camps, on la paciència es fa fortalesa i la resistència, una promesa.
És la lluita constant amb el fred, el preludi silenciós que ens portarà cap a l’esclat de la primavera.
Brumes
Els núvols densos sobrevolen els camps de Lleida, prometent l’aigua que dona vida als arbres. Aquesta pluja, tan essencial, és una benedicció per als fruits que brollen de la terra.
No obstant això, quan la tempesta creix, la tensió i l’incertessa s’intensifiquen i en qüestió de minuts posen a prova la resistència de tot un any de treball pagès.
Els arbres, despullats o frondosos, aguanten fermament sota el cel irradiant la seva força silenciosa, a l’espera que després de la tempesta, la calma es restableixi.
Escolpint
L’aigua de la pluja, recollida pels canals, esdevé l’artèria vital dels camps de Lleida, duent amb ella l’essència necessària per a la vida dels arbres fruiters. Reflectits en aquests corrents, els arbres esperen que l’aigua acariciï les seves arrels, iniciant el miracle de la naturalesa.
Cada gota que viatja a través del canal es transforma en un batec de vida, nodrint troncs i branques, fins a cristal·litzar en els fruits dolços i suculents. Aquests canals i séquies són els fils que teixeixen la unió entre el cel i la terra.
Guardians
Els arbres pinten la superfície de l’aigua com si fossin les pinzellades d’un artista invisible. Els canals que travessen els camps de Lleida esdevenen miralls en moviment que juguen amb les imatges dels arbres creant així una galeria d’art efímera sota el sol.
Les aigües dels canals, alimenten les plantacions i mostren la bellesa dels arbres que, en el seu silenci, parlen dels lligams invisibles que els uneixen.
Nébules
L’albada s’eleva sobre els camps de Lleida, omplint el cel de pinzellades de calor i llum. El sol radiant que neix entre els arbres esdevé un símbol de començaments nous, prometent bonança i dies millors per a la terra que es desperta.
Els primers rajos infonen vida i energia als brots tendres, i amb ells, la certesa que la roda de la vida continuarà girant, inalterable i generosa.
Dansa
El sòl, com un llenç preparat per l’artista, rep les noves arrels amb la promesa de sostenir-les en la creixent simfonia de la vida que s’hi desplegarà. Cada arbre que s’arrela és una declaració d’esperança en el futur, la primera nota en l’antic art pagès.
Amb l’arribada de cada temporada, aquesta cançó de la terra s’enriqueix, perpetuant una tradició d’incessant renovació i continuïtat.
Transició
En la quietud de l’hivern, mentre els camps descansen sota un mantell de fred, els pagesos, amb l’eina de poda en mà, esdevenen escultors de vida.
La poda es converteix en l’art de dissenyar l’espai futur, esculpint el potencial ocult dels arbres que esperen amb anhel la primavera. Cada tall, precís, net i ple de reflexions, allibera les branques antigues, obrint camí a la nova existència que brollarà.
Aquesta dansa entre el que deixem enrere i el que es perfila davant nostre, constitueix l’essència del compromís pagès: una dedicació profunda que aspira a transformar el repòs hivernal dels arbres en abundància futura.
Ascensió
L’ombra de les branques nues s’escampa sobre la terra, dibuixant una silueta abstracta que es fon amb el verd intens de l’herba. En aquest instant de transició capturat, l’arbre, encara lliure del seu fullam, comença a dibuixar subtilment la seva presència en el món.
Els contorns de l’ombra cobren vida, com si l’energia de l’arbre es fusionés amb l’herba que roman sota d’ell, teixint junts un vestit verd que promet convertir-se en les seves fulles.
Aquesta dansa d’ombres i llums, d’existència latent i creixement imminent, esdevé una nova entitat, un càntic a la fusió de la terra amb la vegetació.
Éxtasi
Sobre aquest tapís de tonalitats vibrants, les herbes de l’inici de la primavera irrompen amb un vigor que celebra el renaixement de la terra i la imminent arribada de dies plens de llum i calor.
Com l’embranzida d’una onada verda a punt d’irrompre, aquest mar d’herbes anuncia l’esclat de vida que la primavera estendrà aviat pels camps de Lleida.
La natura, en el seu rol d’artista, esbossa la seva particular benvinguda a la temporada de floració, convocant-nos a ser testimonis privilegiats d’aquest nou renaixement de vida.
Oníric
Cada estació desplega a l’horta de Lleida una nova paleta de formes i colors, oferint un espectacle visual que captura l’essència del temps i de la terra.
La diversitat i el contrast en el paisatge són notables, testimonis vius del pas del temps i de l’art pagès que, amb mà d’expert, transforma i renova constantment aquestes terres.
A l’hivern, els camps descansen en una quietud contemplativa, i els arbres despullats perfilen les seves siluetes. Però és amb l’arribada de la primavera quan l’horta es desvetlla de la seva letargia hivernal.
Com una cortina que s’aixeca en el cel, a poc a poc els camps es van omplint de vida amb una explosió de verd exuberant que transmet una renovada sensació d’esperança i una promesa de vitalitat. La terra, un cop més, s’engalana per celebrar un cicle que no s’atura.
Bucòlic
La minuciosa i progressiva transformació dels arbres al llarg dels anys conforma una autèntica obra d’art natural. Des de la seva humil plantació, quan tan sols són promeses verdes emergint de la terra, fins al moment en què s’alcen amb majestuositat, els arbres es transformen i esdevenen protagonistes de l’horitzó, guanyant alçada, força i volum.
El treball meticulós i la dedicació constant de l’art pagès en el cultiu d’aquests arbres són essencials en el seu desenvolupament, deixant una empremta ineludible en el paisatge. Guardians del pas del temps i de les estacions, es converteixen en testimoni viu dels anys transcorreguts i de l’esforç humà.
Aquest creixement continu, aquest madurar que reforma l’entorn, va més enllà d’una mera transformació visual: constitueix un llegat viu que celebra la simbiosi entre l’home i la terra, entre el pagès i la seva obra, entre la naturalesa i la cura meticulosa que li és brindada.
Efímer
Les terres de Lleida són modelades amb dedicació, esculpides i curades amb mestria per extreure’n el màxim rendiment, creant una tapisseria viva que desplega una infinitat de formes i colors. Aquesta paleta de colors canvia al compàs de les estacions, teixint la història d’una terra en constant transformació i evolució.
Des dels marrons profunds fins als rics ocres, els tons de la terra formen la base de l’escena, l’escenari fèrtil des del qual tot brota i es desplega.
La floració emergeix com la joia d’aquesta simfonia terrenal, un despertar de tons rosats i blancs que inunden els camps amb un espectacle visual embriagador. Les flors dels arbres fruiters, com notes d’un poema visual, celebren la bellesa efímera i el retorn cíclic de la vida, que cada primavera es renova amb una esplendor ple de promeses.
Fúria
Presenciar com les petites gotes d’aigua dels sistemes de reg es transformen en un espectacle de llums i colors sota els darrers raigs de sol és una nova experiència que convida a contemplar l’art pagès. Quan el sol es pon, la seva llum es filtra a través de les gotes d’aigua que cauen com una fina cortina sobre els cultius creant així un bell joc de colors.
Tons multicolors s’entrellacen en un vals que esborra les fronteres de les finques, on cada varietat llueix el seu color distintiu, esdevenint part d’un corrent vibrant d’energia i cromatisme. Aquesta visió és un testimoni viu de la transformació, un instant capturat on els camps s’engalanen en tota la seva esplendor. L’artista pagès, a través de la seva tasca diària, ha donat forma a aquesta escena viva, un homenatge a l’exuberància de la terra i a la força inesgotable de la natura.
Amb l’allargament dels dies i l’escalfor del sol, la terra desplega aquest espectacle visual. Les línies difuminades i l’explosió de colors que banyen la vista són la promesa d’un nou cicle de creixement, el preludi de les collites futures, i la constatació que, amb cura i respecte, la terra i la natura, sempre generoses, perllonguen el seu antic cicle de vida.
Durant la floració, els extensos camps de cultiu de Lleida ens envolten en un univers d’atracció i diversitat cromàtica.
En aquestes escenes naturals, els fruiters es manifesten com a veritables protagonistes del paisatge, amb l’art pagès en el paper d’artista i director d’aquesta obra. Les flors esclaten en una gamma de tonalitats vibrants, pintant transicions suaus de colors que canvien les parcel·les i els camins de l’horta amb la finesa d’un mestre pintor.
Les florides branques ofereixen una simfonia de roses i blancs que flueixen a través del paisatge, transformant-lo en una tela viva i en constant moviment, una tela dinàmica que captura l’essència de la primavera i celebra la vida
La floració als camps de Lleida desplega un esplèndid ventall de colors, que s’entrellacen amb l’elegància d’un mosaic fascinant. Les tonalitats rosades i daurades s’eleven teixint un llenç vibrant que transforma el paisatge en una captivadora obra d’art efímer. Aquests matisos, plens de vida i varietat, entonen la melodia de la fertilitat de la terra.
La visió dels camps en flor és un compromís amb un futur abundant i generós que ens convida a perdre’ns en la immensitat de l’horitzó.
Els camps de fruiters de Lleida es vesteixen de gala, mostrant-se en tota la seva esplendor amb una floració que es desplega en un tapís de tonalitats rosades. Cada arbre, amb les seves branques adornades de flors, s’alça com una torxa que il·lumina el camí de la primavera, simbolitzant el despertar de la vida després del descans hivernal. Aquest mar de flors és una oda a la fertilitat, una celebració de la continuïtat i un recordatori de la bellesa inherent a l’acte de renovació.
En un món que irradia vida i sota el càlid sol, els fruiters florits es converteixen en emblemes d’esperança. El pagès ha treballat la terra amb respecte i paciència, i ara contempla la seva obra: un quadre viu que no necessita marcs, una pintura que canvia, una poesia visual que s’escriu en el llenguatge dels pètals.
Les xarxes antipedra, amb la seva geometria fina i meticulosa, han aportat al paisatge de Lleida una nova perspectiva visual. D’aprop, aquestes estructures es despleguen en un infinit de línies i reflexos, teixint sorprenentment una bellesa insospitada en l’horitzó, actuant com un vel que simultàniament protegeix i decora.
Aquesta malla protectora orquestra una simfonia de línies. Les tonalitats violàcies, filtrades a través de les xarxes, es barregen amb la llum del sol en una fusió que serveix d’escut i, alhora, de manifest artístic.
El que un dia fou purament funcional ara es transforma en una font d’inspiració artística, mostrant que les accions més pragmàtiques de l’art pagès poden, també, engendrar una bellesa fortuïta i captivadora.
En la cúspide de la floració, els camps de Lleida es vesteixen amb un espectacle de color on cada matís parla d’una història diferent. Com una paleta del pintor després d’un dia d’inspiració, els vermells, rosats i grocs saturats barregen les seves tonalitats, creant una simfonia visual que acaricia els sentits.
A la primavera, els camps de l’horta es transformen en una obra d’art viva, plena de textures i colors que ens embolcallen en un món de somnis.
Les plantacions d’arbres destinades a la producció de fusta, s’aixequen com a guardians silenciosos protegint les delicades flors dels fruiters.
L’esclat de la floració és un fenomen natural que ofereix una experiència única per als nostres sentits. Els camps es transformen en un mosaic de colors vius i brillants, que van des del blanc pur de les flors de cirerer fins als tons rosa dels ametllers i presseguers.
A més de la bellesa visual, l’ambient es transforma en un paradís olfactiu en el què les flors exhalen exquisits aromes que impregnen l’aire creant atmosferes en les quals és un plaer respirar profundament. L’esclat de la floració també és un moment vital per a la vida silvestre on es crea un vaivé constant d’activitat i sons.
Les tonalitats verdes i rosades durant la floració es fusionen, creant un efecte visual que captura la vitalitat de la primavera. Aquesta combinació de colors destaca la riquesa natural dels camps i ofereix una perspectiva fresca i animada d’aquesta època.
El contrast entre el verd de les fulles noves i el rosa dels brots florits ens convida a admirar la transformació constant del paisatge agrícola, mostrant un cicle de renovació que es repeteix any rere any.
Les fulles verdes i les flors blanques, encara perceptibles entre la vibració dels colors, s’uneixen en una composició dinàmica i efervescent.
Aquesta escena, capturada amb un estil impressionista, encapsula la efímera floració, celebrant la bellesa passatgera, però intensa, que els arbres fruiters despleguen cada primavera
Durant el període de la floració, la natura ens ofereix un espectacle que pot ser influenciat pels fenòmens climatològics. Les ventades sacsegen els arbres i converteixen el paisatge en una dansa natural amb una coreografia que es desenvolupa al so de la seva pròpia música creant una escena dinàmica i hipnòtica.
Aquesta dansa provoca la caiguda de les flors que com a confeti natural tenyeixen lentament el terra amb una gran varietat de colors. Els tons roses i blancs es barregen amb els verds de les fulles creant una efímera paleta cromàtica.
En el cor de les plantacions, un arbre destaca robust enmig d’un remolí de colors que crea un efecte visual hipnòtic, desafiant les fronteres del món físic.
Els colors intensos i la composició dinàmica inviten a una reflexió sobre la interacció entre la naturalesa i la percepció artística, capturant una escena on cada detall brilla amb energia i moviment.
A la llum càlida de la primavera, les branques dels arbres també s’adornen amb flors blanques, creant una visió que simbolitza el renaixement de la natura.
Els raigs del sol es filtren a través del fullatge, il·luminant cada flor amb una llum que realça la seva puresa i delicadesa. Aquesta il·luminació subtil, combinada amb l’aire fresc de la primavera, evoca un sentiment de pau i renovació.
Immersa en un fons de colors pastels, una flor pren vida, desplegant-se amb elegància. La suau llum del sol captura les subtils textures de cada pètal, mostrant la seva delicadesa i fragilitat que ressalta en l’entorn.
Aquesta flor no només encarna la bellesa efímera del moment, sinó que també personifica l’esplendor venidora del seu fruit anticipant una temporada de creixement i fecunditat.
L’esvaïment progressiu de les delicades flors dels fruiters ens evoca l’efímera bellesa de la natura, recordant-nos com la seva transitorietat pot captivar la mirada.
Les suaus línies de moviment que emanen d’aquesta flor dibuixen una dansa mortal en la qual l’aire s’emporta la seva bellesa cap a una nova dimensió, com si la natura estigués oferint-li un adeu melancòlic.
Aquesta flor d’arbre fruiter emergeix de l’obscuritat i s’esvaeix gradualment. A mesura que els pètals s’esborren, es mostra la fragilitat de la naturalesa.
És un instant breu, però carregat de significat, un temps que actua com a recordatori de la brevetat de la vida i la delicadesa dels cicles naturals.
En aquest vibrant remolí de colors, cada fruit es presenta com un testimoni del treball i la dedicació del pagès.
Els camps, cuidats meticulosament al llarg de l’any, culminen en una explosió de tonalitats, cadascuna representant hores de cura i atenció. Els fruits són una celebració del coneixement i l’esforç pagès que els ha portat a la vida.
Aquest conjunt d’imatges que acabeu de veure volen reflectir la veritable essència de l’agricultura: una labor de paciència i esperança que es transforma en un espectacle visual i gustatiu.